Notícies

Mentre que les dues primeres parts d’aquest editorial parlaven, més aviat, de fets durs i lamentables, malentesos, rumors... intentant deixar les coses clares; aquesta darrera part es centrarà en aspectes més positius: allò que els GM, i la resta de nosaltres, podem millorar.

Comencem amb la cosa més òbvia: està clar que necessiteu saber més coses sobre els GM i el seu món. No només per curiositat, sinó per ser capaços de creure en els GM i tenir confiança en que fan una bona feina (perquè la fan). Aquest editorial podia haver parlat d’altres qüestions o anècdotes de l’entorn dels GM, però encara queden coses per aclarir. Per tant, tingueu per segur que ben aviat les pàgines dels GM seran molt més significatives, amb una mena de FAQ on trobareu respostes, fàcilment, a la majoria de les preguntes habituals; juntament amb explicacions de les accions i les polítiques ordinàries dels GM.

Per damunt de tot, nosaltres hauríem d’intentar ser tan oberts com sigui possible a l’hora de discutir els afers dels GM als fòrums públics i als xats, perquè un FAQ no pot cobrir tot el ventall de casos possible i, ni que pogués, aquesta mena de discussions són positives per al progrés que volem seguir. No volem ser una comunitat en la que hi hagi tabús relacionats amb els GM —no volem ser com els “Cavallers que diuen Ni” de la pel·lícula “El sant grial” (The holy grial) dels Monty Python, que no suportaven la paraula “it”. Crec que, a dia d’avui, els GM es troben més segurs de si mateixos, i més còmodes, parlant de la seva matèria que tot just fa un any; tanmateix aquesta situació encara podria ser millor. Tots els que formem la comunitat, en conjunt, podem millorar en aquest aspecte. Ja que no només és cosa dels GM ésser oberts sobre les seves qüestions, sinó que la comunitat també ha de demostrar que és prou madura per portar les discussions de manera constructiva i educada.

Un aspecte que els GM han superat una mica massa tard és el de la relació amb el client. Sí, ja sé que normalment fem servir el terme “usuari” (també ho dic per mi), però per a nosaltres el mot “usuari” és una altra manera de dir client. Diem usuari, però pensem en client. Fins i tot quan els GM actuen, a vegades, com una mena de policia en els casos de trampes, continuen pensant com enfocar els correus electrònics que enviaran als pressumptes tramposos per tal que sonin educats i amistosos, sense obviar la seriositat de l’assumpte. Encara hi ha coses que es poden millorar en la relació amb els clients, però ens movem en la direcció correcta.

La darrera cosa de què vull parlar en aquest llaaarg editorial és d’humanitat. No només perquè és una bona paraula, sinó més aviat perquè la humanitat és molt present a la comunitat del Hattrick. Encara penso que a nosaltres, la majoria del personal de Hattrick, de fet, ens manca una mica d’humanitat en les nostres accions. Principalment perquè pensem molt sobre com afectarà el Hattrick, a la llarga, una decisió nostra; però a la vegada ens oblidem de mostrar-vos els nostres pensaments, sentiments; la nostra cara més humana, en definitiva. No m’entengueu malament, és important que pensem en el Hattrick a llarg termini, però no ens hauríem de reprimir de mostrar-vos, d’una manera més efectiva, que tenim sentiments, que som humans i no màquines...