Fa un temps vaig començar a treballar en el projecte de la història de Hattrick i tot i que hi he jugat gairebé des del començament, no he pogut evitar fascinar-me. M'he fascinat pel joc i pel temps que fa que existeix, que sembla una eternitat en un gènere com aquest. Però també m'he fascinat amb mi mateix, tot i que pugui semblar una ximpleria. Perquè quan vaig començar a pensar sobre els meus últims deu anys, em vaig adonar que havia passat molta aigua sota els ponts i que hi ha molt poques coses que encara formin part de la meva vida des que vaig començar a jugar a Hattrick.
Quan hi vaig començar a jugar tenia poc més de vint anys, estava solter i havia aconseguit la meva primera feina a temps complert. Des d'aleshores he tingut una relació llarga, una colla d'altres parelles, he estat solter (de nou) unes quantes vegades, he tingut diverses feines, he canviat de pis en força ocasions i m'he casat. Totes aquestes coses no són gaire estranyes ni fascinants. Al cap i a la fi, són força normals per algú de la meva edat. No, el fascinant de tot això és que m'he connectat a Hattrick més o menys cada dia durant els últims deu anys. Des d'aleshores tota la meva vida ha canviat, però Hattrick continua viu i encara li queda corda per estona! Mentre que algunes aficions s'han esvaït amb el temps, això no ha succeït amb Hattrick. Hi haurà gent que dirà que això és molt friki, però jo prefereixo dir que és fascinant.
El que fa que tot plegat resulti encara més fascinant és que gairebé ja no veig els meus vells amics de quan tenia vint anys. A la majoria d'amics que tinc avui dia a la vida real els he conegut a... sí, a Hattrick. Quan em vaig casar fa uns mesos, vaig convidar a molta de la gent que he conegut gràcies a Hattrick. Suposo que si la meva dona no hagués tingut amics, hauria estat com una festa Hattrick de debò, però amb un vestit de núvia, per donar-li un toc diferent.
Suposo que això diu molt de mi com a persona, però diu encara més de Hattrick. Em vaig apuntar per demostrar-li a tothom que era un bon entrenador, però no vaig trigar gaire a adonar-me que Hattrick era molt més que un joc. I quan vaig assistir a la primera trobada, celebrada al legendari Soldaten Svejk, un pub/restaurant txec d'Estocolm, també vaig esbrinar que la resta de jugadors no era una colla de "geeks" grassos (o prims) que duien ulleres de cul d'ampolla i que eren uns avorrits que bevien Jolt Cola. S'asseblaven tots força a mi, eren normals i tenien una relació força intensa amb Hattrick. Potser el més fascinant de la meva història és que no és única, sinó que conec a un munt de vosaltres que heu sentit el mateix.
Pel que fa a la pregunta "què passa després?" quan es va inaugurar el "nou" Hattrick a l'octubre del 2000, es va dir que Hattrick tindria milions d'usuaris, un govern propi amb representació a l'assemblea general de la ONU i que el Björn rebria el premi Nobel de la pau per eliminar la violència al món del futbol. Òbviament això no va succeir, però com a mínim ens hi hem apropat una mica: a la nostra comunitat hi succeeixen un munt de coses bones, com quan els usuaris organitzen sortejos de Supporter cada Nadal per tots aquells que no s'ho poden permetre, o la recent organització de la copa de la Pau entre equips israelians i musulmans, per exemple.
No obstant, tot això no va arribar als llibres d'història. Bé, com a mínim encara no. Peró el nostre llibre d'història nou conté un munt de records nostàlgics, temporada a temporada. He furgat als nostres arxius i ha estat com viatjar al passat. Òbviament, és impossible encabir-ho tot. Aquesta vegada m'he centrat en les millores i canvis més importants que s'han fet al joc, i he intentat ser força breu. No obstant, hem deixat moltes fora, per exemple la "plaga Barba", les guerres de clons i els Doe, així com els esdeveniments organitzats per la comunitat i dels quals hem parlat abans. Espero, però, poder comentar-los més endavant.
El desè aniversari no trigarà a arribar, així que és el moment d'endinsar-nos a la
història. Crec que descobrireu algunes coses que desconeixíeu, però també crec que recuperareu molts records i moments d'or. Ho sé perquè és el que em va passar a mi.
(Només perquè quedi constància, he trobat una cosa que també he fet de forma habitual durant aquests anys: escoltar els Smashing Pumpkins. Però és tot. Ho prometo.)